Náufragos

Dagoberto Rodríguez

CASTELLANO

Dagoberto Rodríguez explora un ámbito más existencial donde se discute el deseo humano de volar, el deber de la conmemoración y la eternidad, la introspección y la contemplación. Náufragos (2019) desvela otro aspecto de la cultura del reciclaje típicamente cubana así como las aspiraciones de volar y viajar en la isla caribeña y más ampliamente. En efecto, Náufrago I y Náufrago II son raspaduras recicladas de turbinas de aviones que se elevan como tótems de lo que nos hemos convertido como sociedades. Evocan a los náufragos que reciclaron estos materiales de desecho. A partir de la historia de la aviación y el sueño de volar, Dagoberto Rodríguez da a conocer la amenaza que representa el progreso tecnológico y científico. Estas turbinas han permitido acortar las distancias a escala planetaria, haciendo la vida más ágil y rápida en la era de la comunicación global. Para el artista, las turbinas son casi un objeto mágico, “un dios ateo del aluminio”. Es objeto de culto, pero también de consumación desproporcionada y devoradora. Los considera como “la gran metáfora de la voracidad de nuestra cultura” y “náufrago tecnológico”. “Volar siempre me ha parecido casi imposible. Para los cubanos, viviendo en una isla tan aislada, un avión es como un puente que te lleva a otra dimensión, como una ventana de escape. Entonces, estas turbinas significan emancipación, que claramente va mucho más allá de simplemente disfrutar de los viajes. Es como una cura o una herramienta terapéutica y un remedio para el aislamiento “. Estas turbinas, varadas en el desierto, simbolizan el colapso de nuestras sociedades contemporáneas en la era del calentamiento global. Estos planos asentados en la arena, en este suelo extremadamente seco, son una premonición, un remanente de una época que ya no existirá. Los náufragos ilustran el peso colosal de los múltiples viajes aéreos que se realizan a diario en todo el mundo, siendo el transporte aéreo el más contaminante, amenazando a todo el ecosistema de nuestro planeta. Los Náufragos son las señales de alerta del fin de una utopía, basada en una era de globalización y movilidad ilimitada.

CATALA

Finalment, Dagoberto Rodríguez explora un àmbit més existencial on es discuteix el desig humà de volar, el deure de la commemoració i l’eternitat, la introspecció i la contemplació. Nàufrags (2019) revela un altre aspecte de la cultura del reciclatge típicament cubana així com les aspiracions de volar i viatjar a l’illa del Carib i més àmpliament. En efecte, Nàufrag I i Nàufrag II són raspadures reciclades de turbines d’avions que s’eleven com a tòtems del que ens hem convertit com a societats. Evoquen als nàufrags que van reciclar aquests materials de rebuig. A partir de la història de l’aviació i el somni de volar, Dagoberto Rodríguez dóna a conèixer l’amenaça que representa el progrés tecnològic i científic. Aquestes turbines han permès escurçar les distàncies a escala planetària, fent la vida més àgil i ràpida en l’era de la comunicació global. Per a l’artista, les turbines són gairebé un objecte màgic, “un déu ateu de l’alumini”. És objecte de culte, però també de consumació desproporcionada i devoradora. Els considera com “la gran metàfora de la voracitat de la nostra cultura” i “nàufrag tecnològic”. “Volar sempre m’ha semblat gairebé impossible. Per als cubans, vivint en una illa tan aïllada, un avió és com un pont que et porta a una altra dimensió, com una finestra d’escapament. Llavors, aquestes turbines signifiquen emancipació, que clarament va molt més allà de simplement gaudir dels viatges. És com una cura o una eina terapèutica i un remei per a l’aïllament “. Aquestes turbines, encallades en el desert, simbolitzen el col·lapse de les nostres societats contemporànies en l’era de l’escalfament global. Aquests plans assentats en la sorra, en aquest sòl extremadament sec, són una premonició, un romanent d’una època que ja no existirà. Els nàufrags il·lustren el pes colossal dels múltiples viatges aeris que es realitzen diàriament a tot el món, sent el transport aeri el més contaminant, amenaçant a tot l’ecosistema del nostre planeta. Els Nàufrags són els senyals d’alerta de la fi d’una utopia, basada en una era de globalització i mobilitat il·limitada.